AJUNTAMENT DE CERVIÀ DE TER
Imprimeix

Història

Escut Oficial de Cervià de Ter
Història de Cervià de Ter 1

Les restes més antigues de poblament humà documentades a Cervià de Ter de Ter corresponen a un monument megalític, una cista, que va desaparèixer fa poc temps per causes incertes. Coneguda amb el nom de cabana d'en Manel, estava situada en una zona elevada a ponent del nucli, a l'altra banda de l'autopista.

No és fins la època romana que trobem el terme ben poblat, en una plana fèrtil i rica i amb bones comunicacions. Hi passava la via Augusta, on sembla que hi havia una mansió (una mena d'hostal al peu de la via) anomenada Cerviana i que podria tenir relació amb una de les dues importants vil·les romanes que es coneixien i que s'han excavat parcialment a Cervià de Ter: la Quintana i Raset de Baix. La Vil·la de la Quintana, descoberta l'any 1981 a prop del monestir, funcionà des del segle I aC fins al segle V dC, amb un moment àlgid entre els segles I i III dC; S'hi han descobert diverses dependències entre les quals destaca un conjunt termal complet amb totes les seves dependències (piscines d'aigua freda, tèbia i calenta, vestidor, forn...). La vil·la de Raset de Baix, a prop de l'església de Sant Cristòfol, fou descoberta l'any 1999 i s'han realitzat algunes excavacions que han posat de manifest la seva gran extensió, algunes estructures i un petit cementiri dels segles IV-V.

L'any 992 trobem documentat a Cervià de Ter el castell, que fou comprat als comtes de Girona per Sunyer Llobet. El 1053, el seu fill Silvi Llobet, fundà el monestir de Santa Maria de Cervià que, supeditat a Sant Martí de la Clusa, romangué així fora del poder dels senyors del castell, malgrat els intents de Gaufred Bastons, nebot i successor de Silvi Llobet. Al final, Bastons acabà venent el castell al comte Ramón Berenguer I (1065), per la qual cosa Cervià esdevingué lloc comtal-reial, administrat per castlans (primer els Cervià, que també tenien jurisdicció de Bordils, Juia, Celrà i Cassà, i després els Xammar de Medinyà). Aquesta confluència de podres ( el comte-rei, els senyor i el monestir) en un mateix indret, conjuntament amb els interessos dels vilatans i dels pagesos, provocaria tot un seguit de plets i d'enfrontaments que perduraren ben bé fins a finals del segle XIX.

En el segle XI també existien ja les parròquies de Cervià i de Raset. Trobem així un terme ben actiu ja des de l'edat mitjana, amb un castell, un monestir, dues parròquies i, sobretot, un nucli urbà d'entitat (del qual en queden diverses restes), dedicat essencialment a la pagesia.

La baixa edat mitjana, en canvi, va ser de crisi, com ho demostra la baixada demogràfica dels segles XIV-XV, segurament produïda per l'arribada de la pesta negra i per la crisi generalitzada d'aquell període. La població va baixar de 257 habitants l'any 1380 a 135 l'any 1491, i fou en aquest context que l'any 1468 Cervià hagué de suportar l'establiment dels exèrcits del duc de Lorena, al servei de la Generalitat, que durant la guerra civil catalana assetjà la ciutat de Girona. Per aquesta època els Xemmar, fidels al rei Joan II, obtingueren la senyoria de Cervià. Els Xammar, originaris de Medinyà, mantindrien en nom del rei la senyoria de Cervià fins a l'extinció de l'Antic Règim, al segle XIX.

Acabats els conflictes amb els pagesos de remença (1486), el segle XVI i part de XVII foren de prosperitat a Cervià. La nova situació comportà la construcció i l'engrandiment de tot un seguit de masos, molts dels quals perduren en el temps fins als nostres dies. Molts d'aquests masos esdevingueren autèntics casals entre els segles XVI i XVII, com la Torre, el mas Roure, Can Santamaria o can Japic, entre d'altres.

El segle XVIII començà a Cervià amb un nou exèrcit acampat a les seves terres: les tropes franceses del duc de Noailles que l'any 1710 assetjaren Girona en el marc de la guerra de successió. Però el que marcarà més aquesta etapa històrica serà el problema dels pagesos de cervianencs amb els senyors de les seves terres (els Xammar i el monestir), que veieren refermats els seus drets sobre els fèrtils arenys del Ter. Encara que unes sentències de 1729 i 1730 establiren en favor dels veïns els drets de pastura i els afavorien a l'hora d'obrir noves terres de conreu, també es cert que molt sovint aquestes disposicions s'incompliren i donaren lloc a tot un seguit de plets i reclamacions al manteniment de les prerrogatives dels senyors.

Al segle XIX Cervià va créixer considerablement i a l'any 1860 arribà atenir a prop d'un miler d'habitants. Hi va tenir a veure la pausada i lenta extinció del règim senyorial, que va ser molt difícil a Cervià a causa que un sol personatge, el gironí Francesc Rosés, comprà quasi tots els censos que havien estat de l'antic monestir, exclaustrat l'any 1835. Tot i així, la gran expansió de l'agricultura que es va viure a Cervià en aquest moment (s'hi conreava blat, civada, blat de moro, ordi, mongetes, i càmen, i hi havia explotacions ramaderes de cavalls, mules, i vaques) va permetre la prosperitat del terme i del nucli urbà,que va començar a expandir-se fora muralles, sobre tot en direcció a l'antic monestir.

Al segle XX arriba la carretera, però no la industrialització, i això va fer que Cervià es mantingues com un terme essencialment agrícola fins fa ben pocs anys. La manca d'indústria no va impedir, però, que durant els convulsos anys de la guerra civil hi hagués una important activitat política que va comportar problemes de convivència entre els veïns, milicians, el comitè antifeixiste i l'ajuntament. L'església parroquial de Sant Genís va patir en aquest context danys importants.

La postguerra i la dictadura perllongaren l'estancament de Cervià, que fins al 1960 es va moure entre els 700 i els 800 habitants. A partir dels anys 60 la crisi de l'agricultura tradicional va fer baixar la població, que va passar a tenir 628 habitants l'any 1970. Aquest descens, però, és mitigà gràcies a l'arribada d'una industrialització primerenca i a la proximitat del terme amb els grans eixos de comunicació i amb la ciutat de Girona. Aquests dos aspectes (especialment el darrer) han afavorit a partir dels anys 80 que Cervià hagi mantingut la vitalitat i hagi començat un procés de creixement que encara perdura i que és ben visible en el creixement del nucli urbà. Des del punt de vista polític, la recuperació dels ajuntaments democràtics l'any 1979 ha comportat a Cervià l'alternança en el govern municipal del PSC i de CIU.

Actualment, l'activitat econòmica és força repartida entre la indústria, la construcció, la ramaderia i l'agricultura. En el sector industrial cal destacar la fabricació de gelatina i la d'embotits. Pel que fa al creixement urbanístic, en els darrers 20 anys hi ha hagut una expansió per la part oest del nucli, a banda i banda de la carretera i cap a la zona de la Torre, i també darrera del monestir, que ha estat restaurat i rehabilitat com a seu municipal. Més recents encara són els projectes d'urbanització de l'Aixart, de la zona alta, propera al castell i als entorns del veïnat de Raset de Baix.

 

1 Text estret de la publicació Els pobles del Gironès

Editat per l'Ajuntament de Cervià de Ter

Text de Joan Llinàs i Pol i Emma Llach i Palmada

Imprès a Arts Gràfiques Cantalozella



PERSONATGES IL·LUSTRES

Llorenç Pagans i Julià (1833-1883). Músic que anà a París, on destacà en la cort imperial de Napoleó III.

Miquel Ametller i Marill (1804-1867). Metge i escriptor.

Josep Baró i Güell (1891-1980). Músic i compositor.

Lluís Cotcho i Güell (1902-1998). Músic i compositor.

Share in FacebookTweet it!
Copyright © 2019 Ajuntament de Cervià de Ter.